XXI CONCERT A LA PLAÇA DE L’ASSUMPCIÓ

El proper 28 de setembre cel· lebrarem la vigèsima primera edició del Concert de la Schola Cantorum a la Plaça de l’Assumpció a les 22 hores. T’esperem!!!

 

 

Paco Campillo, Pasodoble


Pasdoble dedicat a Francisco de Paula Campillo Moncho, qui fou una persona que treballa durant dècades per les societats musicals de la Comunitat Valenciana en el seu càrrec a l’Institut Valencià de la Música i qui va ser també el secretari del certamen d’Habaneres de Torrevieja.

 

Les Halles (Paris Sketches)


Aquest treball es va encarregar sota els auspicis del BASBWE i va ser interpretat per primera vegada per una banda dirigida per Clark Rundell en la 13a edició de la Conferència anual BASBWE celebrada a la Universitat de Huddersfield el 17 de setembre de 1994. El quart moviment, el que anem a escoltar, titulat les Halles, es tracta d’un animat final amb campanes triomfant i celebrant. Les Halles és l’antiga zona del mercat, un Jardí Covent parisenc i, com Pigalle, es tracta d’una sèrie d’episodis relacionats però contrastats. Les cites clíniques del Te Deum de Berlioz, que es va realitzar per primera vegada l’any 1855 a l’església de Sant Eustache, actualment al barri de Les Halles. Un crescendo gradual, iniciat per la percussió, prefereix el material pròpiament dit i el treball acaba amb una mirada endarrerida al primer moviment abans de tancar-se amb les barres finals del Berlioz Te Deum.

 

The Valencian Widow (La viuda valenciana)


Suit musical basada amb la comèdia de Lope de Vega, “La viuda Valenciana” escrita l’any 1940 i estrenada al Lenin Komsomol Theatre al Novembre del mateix any. No va ser fins el 1957 quan el director rus Gennady Katz animà a Khachaturian a fer-ne una suit de concert. Encara que les melodies no semblin purament folclòriques, es pot apreciar un color que ens recorda a les típiques danses espanyoles i que van servir per inspirar al compositor. Els 3 moviments que interpretarem són:

I. Introducció, música brillant i colorista combinada amb moments expressius lírics per tornar a reemprendre la festiva dansa del començament.

III. Cançó. Calmat moviment d’una gran inspiració i amb una rica i subtil orquestració.

V. Dansa. Es tracta d’una brillant dansa amb ritmes sincopats i plens de caràcter enèrgic i amb una gran riquesa instrumental.

 

Danza Colorista


Rafael Mullor Grau és, sens dubte, un dels noms fonamentals per entendre l’evolució de la Música per moros i cristians de finals de segle XX, autor de peces emblemàtiques com el Barranc del Sinc, Als Llaneros Dianers, Saxum o Abraham, ens convida amb la Dansa Colorista a un viatge ple d’ambients tímbrics, com si es tractés de la paleta d’un pintor. La música de Turina i Falla influència aquesta partitura creada com Ballet per a la Capitania de la Filà Contrabandistes d’Alcoi el 1995.

 

Music of the Spheres.


Música de les Esferes reflecteix la fascinació del compositor amb els orígens de l’univers i l’espai profund en general.

El títol prové d’una teoria, formulada per Pitàgoras, que el cosmos era governat per les mateixes lleis que havia descobert que governaven les ràtios de freqüències de notes de l’escala musical. (“Harmonia” en grec antic, que significa escala o sintonia en lloc d’harmonia – la música grega era monofònica). També va creure que aquestes proporcions corresponien a les distàncies dels sis planetes coneguts del sol i que els planetes produïen una nota musical que combinava per teixir una contínua melodia celestial (que malauradament no som capaços d’escoltar). En aquest treball, aquestes sis notes formen la base de les seccions MUSICA DE LES ESFERES i HARMONIA.

La obra s’obre amb un solo de trompa anomenat t = 0, un nom donat per alguns científics fins al moment del Big Bang quan es van crear temps i espai, seguit d’una representació del BIG BANG mateix, ja que tot l’univers esclata fora d’un sol punt.

Una secció més lenta es diu The Lonely Planet (planeta solitari), que és una meditació sobre el conjunt de circumstàncies increïble i improbable que va conduir a la creació de la Terra com un planeta que pot donar suport a la vida i la recerca constant d’altres civilitzacions en altres llocs de l’univers.

Els ASTEROIDS i els METEORITS mostren els objectes benignes i perillosos que volen a través de l’espai i que amenacen constantment el nostre planeta, i la peça acaba amb THE UNKNOWN (el desconegut), deixant en dubte si la nostra exploració contínua de l’univers acabarà conduint a la llum o la destrucció.